Els imperatius socioculturals i la frustració sexual

La majoria de problemes sexuals són deguts als imperatius culturals sobre “què hauria de passar durant l’encontre sexual” o “com han de ser les relacions sexuals”. A més, la publicitat i els mitjans de comunicació ens bombardegen amb missatges que dicten “com hem de ser” per convertir-nos en persones atractives i desitjades, o quina és la relació sexual perfecta. Tot això produeix pressió i altes expectatives sobre el funcionament del nostre cos i les relacions entre individus, convertint-se en l’origen i causa de molts problemes sexuals.

A part del que ens diu la societat, també cal tenir present allò que es considera “normal” dins la família i sovint no ens atrevim a desafiar.

Un altre problema és la dificultat per entendre i respectar els ritmes naturals dels processos personals i dels vincles afectius. Per exemple, equivocadament, encara són molts els homes que es senten “obligats” a tenir relacions sexuals amb qualsevol dona disponible i disposada, malgrat aquesta no els atragui de manera especial. Davant aquesta situació segurament el seu cos no reaccionarà com s’espera; apareixeran dificultats en l’erecció perquè la falta d’atracció provocarà el dubte de si “funcionarà o no”, generant un cercle viciós cada cop més difícil de resoldre.

Algunes dones, per por que l’home perdi el seu interès en elles, es precipitaran a l’hora de tenir relacions sexuals tot i no sentir-se preparades o predisposades. Aquesta tendència a forçar l’encontre sexual o precipitar-lo pot provocar que el seu cos es tanquin, deixant de sentir al no excitar-se o no aconseguir connectar amb el seus orgasmes. Altres dones, per por a ser considerades “poc femenines”, adoptaran una actitud passiva i estàtica dins les relacions sexuals. Tan les unes com les altres no s’han donat prou temps per conèixer i explorar com funciona aquella relació a nivell afectiu.

La falta de comunicació també dificulta el plaer. Moltes parelles (ocasionals o estables) no parlen de sexe, de les seves necessitats, ni de les fantasies; esperen que l’altre (com si tingués una bola de vidre o telepatia) sigui capaç d’endevinar què els agrada, què necessiten o què els manca. Òbviament, l’altre part de la parella anirà a cegues intentant de resoldre l’enigma, però sense massa èxit. Cada persona és única i, per tant, cada persona té unes preferències i gustos diferents. El joc en parella és per conèixer-se mútuament i gaudir junts. Per tant, és necessari parlar, sense ferir ni desqualificar a ningú.

Per entendre si la frustració sexual prové d’una dificultat pròpia o de la pressió externa cal reflexionar-hi.

El desafiament de ser qui ets

“Primera cita, sopar; segona cinema; sexe a la tercera”.

“Cal tenir tant sexe com sigui possible”

“La mida és important”

“S’han de tenir molts orgasmes”

Quantes d’aquestes afirmacions tenim enteses i acceptades com a realitats? Són missatges familiars i culturals que hem anat integrant com a veritats irrefutables i que sovint difereixen de la nostra experiència, provocant-nos malestar i frustració.

Nosaltres som els únics que sabem i podem escollir què és el que més ens convé, si sabem escoltar al nostre cos i fer-li cas. Davant una situació d’inseguretat hauríem de qüestionar-nos el tema afegint respostes tipus “I què?”, “Qui diu que no està bé?”, “I si no fos així?”. Per exemple, davant els dubtes per la diferència d’edat, qui determina l’edat “correcte”? I si s’hagués equivocat en fer-ho? I si no fos per la diferència, què hi ha de mal?

Sovint ens preocupem pel “rendiment sexual”, és a dir, voler una erecció quan s’espera, arribar sempre a l’orgasme, el temps de durada del coit, la forma de relacionar-se. També ens angoixa la “freqüència” de les relacions sexuals. Quina és la “normal”? Quants cops n’hem de tenir (al mes, a la setmana….)? Si abans dèiem que cada persona és un món, cada parella el mateix. L’important, altre cop, és parlar-ne per tal d’arribar a trobar el ritme i freqüència satisfactori per ambdós, independentment del que puguin dir altres parelles.

La sexualitat no és una cursa cap a l’orgasme, si fem d’aquest el nostre objectiu ens perdem moltes experiències carregades de sensualitat que, precisament, ens poden ajudar a arribar-hi de manera plaent.

Cada societat decreta com han de ser els cossos i les conductes per tal de resultar atractius, acceptables i acceptats. A part de condicionar-nos en l’aspecte sexual, aquestes pressions acaben produint inseguretat perquè, en comptes d’acceptar la realitat individual, prenem com a patró models ideals (també a nivell de pensament o comportament) que acaben provocant frustració.

Vet aquí uns quants tòpics que cal esborrar de la nostra ment:

- S’han de tenir certes mides per ser una persona sexualment atractiva.

- Un home ha d’estar sempre disposat a tenir sexe.

- Qui és capaç de seduir moltes persones és un/a triomfador/a.

- Un home realment “mascle” és capaç de tenir moltes ereccions seguides i recuperar-se ràpid.

- En el sexe, el rendiment és l’únic que importa.

- El més important en una relació és el sexe.

- Sexe igual a penetració.

- Un cop aconseguida l’excitació no s’ha d’interrompre la relació sexual.

- L’erecció és una condició indispensable per gaudir del sexe.

- Tota carícia ha de conduir a una relació genital.

- Hi ha les dones “bones” (no sexuals) i les “altres” (les que practiquen i gaudeixen del sexe).

- La relació sexual és una demostració i prova d’amor.

- L’orgasme ha de ser simultani.

- L’orgasme masculí equival a ejaculació.

- La dona ha d’arribar a l’orgasme a través del coit.

- Som responsables de proporcionar un orgasme a la nostra parella.

- Entre les dones, el sexe sempre és igual a amor.

- Les dones pensen que estan enamorades només quan hi ha una bon encontre sexual. Confonen el bon sexe i l’amor.

- La relació sexual entre dues persones que s’estimen sempre s’ha de donar de manera natural i espontània.

- La relació sexual ha de ser productiva, hem d’aconseguir l’objectiu d’excitar-nos, tenir un orgasme i produir-lo al nostre company/a.

- Les relacions sexuals funcionen com es veu a les pel·lícules romàntiques o en la pornografia.

- Els models de gènere (que és ser home i ser dona i la forma de vincular-se) no respecten les importants característiques úniques de cada persona i cada parella. Tots els homes i totes les dones tenen la mateixa sexualitat segons el seu gènere.

- Si m’estima, mai es mirarà cap altra persona.

Alerta amb els problemes de comunicació i de gènere que acaben convertint-se en una “guerra de sexes” plena de tòpics i retrets. Mai hem de perdre el respecte, cap a nosaltres o cap a altres persones.

Com superar els tòpics que ens creen frustració?

- Entendre que la sexualitat va molt més enllà dels genitals i que som éssers corporals, emocionals, intel·lectuals, socials i espirituals, fins i tot durant les nostres relacions sexuals.

- Reflexionar sobre si la frustració sexual prové realment d’una dificultat pròpia o és una resposta a una pressió externa.

- Aprendre a escoltar el nostre propi cos: detectar quan sentim plaer o benestar o quan quelcom ens disgusta i saber dir “no”. Fer-nos cas: el nostre cos sempre sap què vol.

- Aprendre noves formes de relacionar-se, de sentir i de proporcionar plaer independentment de la mida o la forma del nostre cos.

- Aprendre a viure la vida de manera més conscient, gaudint de cada situació amb tots els sentits, com si fos la última vegada que ho fem.

- Relacionar-nos autènticament amb nosaltres mateixos i els altres, expressant amb compte els nostres sentiments i les necessitats.

- Demanar allò que necessitem, de manera sensible, i dir-li a l’altre el que li trobem de bo, respectant els nostres sentiments i sensacions, sense deixar de percebre la persona que tenim al nostre costat.

- Diferenciar entre l’aquí, l’ara i el passat. Detectar si el problema es dispara per una situació actual o si és un reflex del passat. Posicionar-se en el present, registrant el que passa avui i si tenim recursos per afrontar aquesta realitat amb força i seguretat.

- La inseguretat i la frustració baixaran d’intensitat quan es pugui acceptar que les coses “el que és”. Moderar les expectatives, aprenent a viure l’aquí i ara. Acceptar allò que no es pot canviar i proposar-se modificar allò que sí podem canviar.

Traducció i adaptació de l’article aparegut a la revista Salud Alternativa Nº 112, que va ser escrit amb l’assessorament de Verónica Kenigstein, facilitadora de processos de transformació transpersonal, terapeuta de parelles, sexòloga i instructora de Tantra.

Creadora de l’escola vincular Campo de Conciencia.